20/01/2014

Tinc un petit tresor que crema dins del meu cor, que crema com una flama de llibertat. Miro al cel i crido, i visc i somric. El sol remunta per allà a l'horitzó i va sempre endavant aixecant el cap amb orgull, brillant, somiant. Ja no anyoro el passat, visc l'avui i lluito per un millor demà. Ja no somio, ara fabrico somriures i penso en ser lliure, en fer realitat. La vida no és un joc que s'acava quan acava la partida, la vida és un joc que s'acava quan acava la vida. En un mirall reflexo els meus dies i em veig amb uns altres ulls, ulls de deixar de plorar, de començar a riure. I és que un cop em van donar un consell, em van dir "somriu". I ara tinc emocions que són com una cançó tendre que em fan estar en un altre món. Jo no visc mentides, jo no fujo, jo no m'ofego amb deserts d'absències, aquesta és la meva essència.