Sé que et vaig estimar, que aquell petó no era cap mentida. Sé que el que vaig fer era tant real com les carícies que sentia. El teu cos em rodejava i la teva pell em feia suspirar. Et sentia tant a prop que creia que era un somni, et sentia tant a prop que ja no em calia tancar els ulls per imaginar, et sentia tant a prop que només em calia tancar els ulls per deixar-me portar. Les meves mans, les teves, una mirada i em quedava glaçada. La por sempre s'esvaïa en qüestió de moments, tot es tornava llum i la foscor se n'anava lluny.
Era com si caminéssim en una mateixa direcció, com el vent que bufa sense silenci amb força arrossegant tot el que troba al seu pas, profund, com l'emprempta que al cor em vas deixar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario